Vull que les canes que pentine parlen

Quantes històries guarda este cabet

Guarda secrets, crida el xiquetQuan sent que, per fi, puc trobar-me

Que el veu prop de mi, vull trobar-te

Vull donar-te el que vols

Ansietat, frustracions, desterrar-les

Vull que m′entres endins, sense por

Sense por, sense atendre a raons

Fins que agafen les notes colors

Sense ordre, insurrectes

La síntesi perfecta, cançons

Cançons i cançons, amb lletres reals

Honestes, sinceres, egòlatres, rares

Donant via lliure al instint animal

Mirant com ens brillen les cares

I que brolle la ràbia d'un crit ancestral

I que fem de la por una dansa tribal

I que perguen i paguen amb sang esta fam

Que no tot en la vida és faena

Que morir és no viure lluitant

Vull deixar de alienar-me amb la merda

Omplir-me de ràbia i desig

Vull sentir-me d′on sóc, d'una terra

Que m'importa prou més que un país

Vull guanyar-los ja, ara i per sempre

I que mamà no plore, no s′ho mereix

El concepte és molt fàcil

Si ha de plorar algú que ploren ells

Imprimir caràcter i ritme

Pesa més el cul que la moral

El orgull que pica, que ofega

Moltes vergonyes per amagar

Vull que arribe algo, el que siga

Però sé que si no em moc mal

Senc que igual això mai arriba

I hi ha algo m′espitja a abandonar

Vull gaudir de tot, sense mida

Sense resistències ni frens

Sé que eixa baralla és la vida

Sempre que tingues un plat calent

Vull la veritat, la certessa, el sentit

Que la gent es crega que pot

Perdre la por, matar la culpa

No demanem res, ho volem tot

I que brolle la ràbia d'un crit ancestral

I que fem de la por una dansa tribal

I que perguen i paguen amb sang esta fam

Que no tot en la vida és faena

Que morir és no viure lluitant

Sí, quiero que suene sincero

Cortarle los hilos al titiritero ya

Quiero al poema sin amos

Que crezca en las manos de algún alfarero

Sí, caigan las frutas del cesto

Muera el traidor que dispara a los nuestros

Suene en la calle el clamor

Sienta el tirano angustia y dolor

I que brolle la ràbia d′un crit ancestral

I que fem de la por una dansa tribal

I que perguen i paguen amb sang esta fam

Que no tot en la vida és faena

Que morir és no viure lluitant

I que brolle la ràbia d'un crit ancestral

I que fem de la por una dansa tribal

I que perguen i paguen amb sang esta fam

Que no tot en la vida és faena

Que morir és no viure lluitant

(Qui serà el valent que li ho conte als nostres fills) I que brolle la ràbia d′un crit ancestral

(Quants podran mirar-se algun dia al espill?) I que fem de la por una dansa tribal

(Qui pot assumir-ho que no és tan senzill, però) I que perguen i paguen amb sang esta fam

Que no tot en la vida és faena (Hem de seguir)

Que morir és no viure lluitant (Hem de seguir)

Que no tot en la vida és faena (Hem de seguir)

Que morir és no viure lluitant (Hem de seguir)