L′olor a podrit de València em posa calent

Expulsat per l'arc de l′estació de tren

Sóc l'últim passatger a l'andana dels teus ullsL′última "xusta" banyà, rosella xafigà

Qui collons ha apagat la llum?

Carn de rodalia i AP7

Set voltes per setmana m′enamore del teu peu esquerre i veig

Com ens cau el cel damunt i amb el dit del mig

L'aguante i el tire cap amunt, ouyeah!

I a la punta de la llengua tenia un tros de Venus

Que m′ixia de la boca cada volta que l'obria

I a la punta de la llengua tenia un tros de Venus

Que m′ixia de la boca cada volta que l'obria

Quan isc a buscar l′alegria

No sé perquè acabe sempre en el teu carrer

Allí sent una melodia

Arrap de canyamel, carícia d'esbarzers

"Incar-me" un garrot i volar, descivilitzar-me

Aprendre a estimar les tares, les turbulències

Descobrir-nos poc a poc les carències

Cuidar als amics com em cuiden ells a mi

Contar-nos les misèries amb formatge pa i vi

Esnifar la vida amb "turulo" compartit

Fer viatjar la llengua a través de la vall que tens entre els pits

Tot per la pàtria del teu cos, arrugues, molles, pigues

Raconets ocults, cicatrius i tatuatges

Soltaves poesia en totes les mirades

Jo tenia les entranyes plenes de deixalles

I a la punta de la llengua tenia un tros de Venus

Que m'eixia de la boca cada volta que l′obria

Quan isc a buscar l′alegria

No sé perquè acabe sempre en el teu carrer

Allí sent una melodia

Arrap de canyamel, carícia d'esbarzers

Quan isc a buscar l′alegria

No sé perquè acabe sempre en el teu carrer

M'acoste allí quan mor el dia

I tu sempre m′arreplegues l'ànima dels peus

Quan isc a buscar l′alegria

No sé perquè acabe sempre en el teu carrer

Allí sent una melodia

Arrap de canyamel, carícia d'esbarzers

Quan isc a buscar l'alegria

No sé perquè acabe sempre en el teu carrer

M′acoste allí quan mor el dia

I tu sempre m′arreplegues l'ànima dels peus