Un senyor que s′oxida al sofà

Una ment que no troba la boca

Una vida que no sap parlarUn profeta més de la derrota

Un patriota de la soledat

De deixar-se dur, una mascota

Un imbècil amb autoritat

Un sacríleg de la integritat

Cauen les filles anònimes, mort natural

Fallen les forces, clima hivernal

Tristes i anades, quina postal

Lluny de les llums, dels pedestals

Sense homenatges ni flors en corones

Com si sols foren persones normals

Com si en un món de misèria i de runes

Fora bonic oblidar

S'ha intoxicat la mollera

S′han oblidat d'estimar

De vore tan gran la bandera

La vista es comença a cansar

S'ha intoxicat la mollera

S′han oblidat d′estimar

I ara respirar és una quimera

Però estaran

Les nostres sempre estaran

Com pedra dins la sabata

Com la palmera que aguanta l'huracà

I allà estaran

Fent burla i fent sacrilegi

Per sempre bruixa i heretge

Sempre a la contra i avant!

Pregueu-li a l′amo que entenga la joventut

Que se'ls perdone este suïcidi prematur

La seua sort no és vostra, però l′enterro costa

I els han cobrat la medicina i el taüt

Cauen herois baix el pes de la fe en la divisa

Orfes d'amor omplin la misa

Ixen les hordes de les cavernes

Guarden la merda baix la catifa

I, com sempre, pagues tu la seua festa

El resultat era un, la jugada era perfecta

S′ha intoxicat la mollera

S'han oblidat d'estimar

De vore tan gran la bandera

La vista es comença a cansar

S′ha intoxicat la mollera

S′han oblidat d'estimar

I ara respirar és una quimera

Però estaran

Les nostres sempre estaran

Com pedra dins la sabata

Com la palmera que aguanta l′huracà

I allà estaran

Fent burla i fent sacrilegi

Per sempre bruixa i heretge

Sempre a la contra i avant!

Però estaran

Les nostres sempre estaran

Com pedra dins la sabata

Com la palmera que aguanta l'huracà

I allà estaran

Fent burla i fent sacrilegi

Per sempre bruixa i heretge

Sempre a la contra i avant!