Vull il·luminar com un fanal i amplificar cada senyal

De la contracultura que naix des de baix i és silenciada

Jo vull fer la barricada amb l′Ovidi i Víctor JaraI trencar l'apatia creixent amb guitarres al vent de matinada

Vull ser l′altaveu, i desfer les cortines de fum del poder

Vull ser allò que no es veu, l'alegria dels pobles que s'alcen valents

Vull ser l′altaveu, no oblide les bombes a casa Fuster

Vull més, m′esmole les dents, Mandela i Allende com a referents

Un cop més, tanca els ulls i imagina

I anem a sortir de la rutina

Un cop més, tanca els ulls i camina

Per les venes corre adrenalina

Música naix de la ràbia

Sona la freqüència per fugir d'aquesta gàbia

Som com un as en la baralla

Som com el dimoni que camina entre la flama

Soterre les penes, jo sé que avance a base de contradiccions

A mi em mouen les passions, el bombo i la caixa i les seues pulsions

Vinc seguint a Gramsci, que la història no és més que una guerra

Per l′hegemonia de les posicions

I en el meu camp de batalla jo tinc les cançons

Vull ser l'altaveu, que rebente la norma i el llibres d′estil

Vull ser allò que no es veu i la mare que trau endavant als seus fills

Vull ser l'altaveu, del xiquet que somia en un món ple d′amics

Vull ser Malcom X, tinc la paraula, tremolen els rics

Un cop més tanca els ulls i imagina

I anem a sortir de la rutina

Un cop més tanca els ulls i camina

Per les venes corre adrenalina

Música naix de la ràbia

Sona la freqüència per fugir d'aquesta gàbia

Som com un as en la baralla

Som com el dimoni que camina entre la flama

Música naix de la ràbia

Sona la freqüència per fugir d'aquesta gàbia

Som com un as en la baralla

Som com el dimoni que camina entre la flama

No és qüestió de genètica, és de simple ètica

Obrir els ulls, veure l′infern, saber que res és etern

Acompanyat de la mètrica, de l′alfabet i aritmètica

Òbric els fulls d'este quadern, ho convertisc en fonètica

Sonen les notes de ràbia, hem de sortir d′esta gàbia

Som la tormenta d'arena que va convertir esta terra en Arcàdia

Trencar barreres amb sons, canviar-ho tot amb cançons

En este desert on no queda verd nosaltres serem el monzó

Música naix de la ràbia

Sona la freqüència per fugir d′aquesta gàbia

Som com un as en la baralla

Som com el dimoni que camina entre la flama

Música naix de la ràbia

Sona la freqüència per fugir d'aquesta gàbia

Som com un as en la baralla

Som com el dimoni que camina entre la flama